martes, 1 de diciembre de 2015

ECOSOFÍA NO-VIOLENTA






ECOSOFÍA NO-VIOLENTA plaboixo.blogspot.com


"El cambio climático lo cambia todo" (Naomi Klein)
"Peligro evolutivo : Olvidemos las formulas del crecimiento ilimitado.
Aceleremos la construcción intelectual para la refundación de la especie" (Eudalt Carbonell)
"Las revoluciones sin cambio cognitivo no funcionan. Oh, civilizatorio paradigma" (R. A. Presmanes)
"No soy utilitarista, porque lo que valoro, es a Gaia-Tierra que me sostiene" (Lao Tse y yo)
Debido a ser un unico solo cuerpo interdependiente, amar al planeta-humanidad, es autoestima.



CAPITAL-ISMO versus CABEZA-Y-PIES-ISMO: HOLOCRÁCIA es UNI-MULTICRACIA.
Dinero que se produce a sí mismo y que no soporta límite ninguno, como si fuera el anverso de un khemer rojo.
Incapaz de pitagórica y dinámica proporcionalidad fiscal final. Estado protege. Privatización enriquece.
Roguemos, por la perpetúa dialéctica del híper-frágil equilibrio, estatización-privatización.
Extremos, susceptibles de ser para siempre, mutuamente oprimidos. Secuestrados por miedo o ansias de poder.
Era cognitiva-planetaria-ecosófica : Universidades de transparentes muros.
Oscilación-péndulo derecha-izquierda, fluctuando como onda que aparenta ser partícula.
Bien propio y común integrados. Yendo descompensados, son despóticos.
“Oscuros tiempos, en que la rentabilidad del capital es mayor al crecimiento económico”(T.Piketty)
Única ciencia política: Que la Igualdad no perjudique a la libertad. Ni la Libertad a la igualdad.






A LOS “MOVIMIENTOS DE TRANSICIÓN” y su RESILIENCIA del superar circunstancias.


En occidente, el progreso tecnocrático de optimización gasto-ganancia y explotación de horas de trabajo,


hace caer el índice de natalidad, de sosegada vida buena, de poesía y transparencia.


"Aliviar el sufrimiento humano no se hace por altruismo, sino porque la verdad final es que todos somos uno" (A. del Río)


“La compasión ve, que el uno es los muchos” (K. Wilber). Es “el arte de vivir el mundo sintiendo que el mundo soy yo” (Carvajal)
"La justicia es el fruto de la paz" (Santiago) "Serenidad no-insensible al sufrimiento ajeno" (Pannikar)
Gracias a la adversidad porque es fuerza de un nuevo mundo.


La ventaja de un realista, es que es previsor y la de un optimista, es que la mente crea realidad.


Resiliencia es superar el servicio frustrado, no confundiéndolo con las solapadas ganas de poder.


Fácil es confundir la lucha no-violenta de sistemas caducos, con personas.
O con las sutiles complejidades que uno-a, interiorizadas tiene del sistema.
Primeramente el activismo debe ser aparentemente pasivo, "siendo uno mismo el cambio que se quiera ver en el mundo" (Gandhi)
I también vencer resentimiento, para desear felicidad tanto a pobres, como a ricos o opresores.


"Es muy noble que una injusticia hiera, pero para invocar la unidad, antes debo haber perdonado a todos" (A. del Río)
“Sepa pues amar a mi adversario y a la vez, de él protegerme” (Xirinacs)
La llave de oro : La vibración que está en el aire. Esto crea una actitud inofensiva-indefensiva en el ambiente.
Y la alternativa al sistema no se pierde.


“No-violencia no es permisividad, sino respeto a la dignidad íntima de todos los seres” (Panikkar)


Ley de oro : "Cuando haga a los demás lo que quisiera que me hicieran a mí,


compruebe cuidadosamente que mis gustos sean coincidentes "(Bernard Shaw)


"Solo el espíritu pacificado es espíritu pacificador" (Pannikar) Desviolentar, "agotando las ganas de prevalecer" (A.del Río)


"No resistiéndome, sino integrándome el conjunto modificándolo" (Xirinacs).
"Las cosas no son estáticas, sino aquello de lo que se habla y litiga: intersubjetivo consenso- discenso."(Ortiz Osés)


Que la alianza en el armisticio de la paz del mutuo no sometimiento, esté en la holocracia que viene!


Una paz donde yo y el otro, dejamos de ser contradictorios y pasamos a ser complementarios.


Un excelso-sereno-conmovido-sentimiento por el evitable sufrimiento humano mantener.

El AMOR-OSCOPIO UNI-DUAL :
 "La verdad es el fin, el amor el camino" (Gandhi).


Oh, el amor! La mutua ayuda. Espíritu del intercambiar-compartir. Constante balanceo entre firmeza y flexibilidad. 



Escrupulosamente las diferencias respetando, es uni-diferencial.
 Símbolo de fusión uni-dual.



Auto-ayudarse en equilibrio, con el ayudar sin dominar : muy finas líneas son. También entre la ayuda adyacente y la genérica.


"Armónica distancia justa, entre atracción y propia órbita"(A. del Rio).
"Me intereso por el otro, pero dejándolo ser"(R. Alvira)


Obviando : activismo solidario o relaciones progénito-filiales,
 dice Hellinguer :


"reequilibrado equilibrio del DAR-RECIBIR : La última posibilidad de conseguirlo es el agradecimiento.



Cuantía del dar-recibir : a más intercambio, más felicidad”.
"Si doy más de lo que tomo, la vida fluye,


y no soy un parásito succionando. Camino correcto es la ingrata-dura-senda por el amor al bien.


Respeto antes que amor” (Alonso del Rio). "Falta de amor es violencia" (Suri).


La no violencia positiva, en búsqueda de la afinidad convertir...Similitud o coincidencia de valor buscando,


que a principio de homogeneización no pueda llegar. Oh, uni-diversalismo de la dialéctica del homogéneo-diverso!
Una idea de liberación o máximo bien me niegue a imponer…La validez de una forma, la invalidez de las otras no implica.
Entienda la similar naturaleza de mi esquema y el del otro, las diferencias mutuas preservando.
Comprenda, que la afinidad, a la vez que reconciliándola con la propia, a la integridad del otro es dar sentido.
La simultánea existencia de esquemas de vida, tanto, como la ausencia de universales más profundos termine aceptando ...
El otro es coetáneo, pero no asimilable, es diferente, pero no ajeno y para auto-conquistarme vale!







NEO-NO-VIOLENCIA RECIPROCISTA
"Justicia : el acuerdo de unos a otros para no agredirse" (Epicuro)
No violencia, al tipo de violencia no física referida, psicosocial o mental, que en el aire está.
"Oh, indivisible humanidad, por sus diferencias, no violentada!
"Oh, no violencia, esencia de vida, en sí misma, interés metafísico" (Gandhi)
De futura humanidad...amor es no-violencia, ni aparente, ni fingida...
Campo resbaladizo absoluto : Es del César, su inconfesable sello : "Si no te domino antes, haciéndolo acabarás tu".
El equívoco, o la ética inconsciencia, es el descuido, del recíproco, delicado equilibrio : entre libertad-igualdad.
Oh, oscilaciones, de psico-social-dicotómico-péndulo: uni-múltico o uni-diverso! Que, en sí mismos, representan :
La psicológica-diversidad-parte-libertad. Y la social-unidad-todo-igualdad...
Oh, conciencia de las naciones : justo-global-local-vínculo, en alianza y lealtad de no-mutua opresión.
El equilibrio, uni-dual : de "la asertividad, del afirmarse sin ofender, y la empatía, del comprender sin perderse".
Ni "mismidad", ni "otredad", sino, ecuánime e inverosímil mixtura : del tú, ni yo, sino, ambos y nadie a la vez.
En el meta-ético axioma, de que el lenguaje neutral no es, y que por nosotros piensa...
depurar, hace falta, muy fina y constantemente, la transformación de los axiomas posteriores.
Es en el : IN LAK'ECH, de los Mayas-saludo… Del : "Yo soy otro tú", y que se responde, con el HALAKEN,
del : "Tú eres otro yo", donde, el equilibrio y reciprocidad, es lingüísticamente legitimado!
Es, el "Yo soy otro tú, y tú, otro yo eres" o, el "Yo soy tú y tú eres yo"... Ahó.
Oh, ecosófica-ética-no-violenta del ser diferente, pero semejante a la vez!
Moral nunca impuesta, ni sutil, ni abiertamente, sugerida siquiera...Espontáneamente...asumida...


Oh, laico-sacro-fratriarcado, que nuestro corazón-mente, siempre atento en él esté!

EL DIÁLOGO INTERCULTURAL : EL ACUERDO DEL NO-ACUERDO
El trascendentalismo-inmanente, de los tres factores de Bhikku Parekh es :
1- Lo culturalmente arraigado. 2- La diversidad cultural. 3- Y el inter-cultural diálogo.
Un integrar, el disenso en el consenso, al “último acuerdo" así llegando :
El de "estar de acuerdo, en no estar de acuerdo, y aún así, continuar hablando", hasta el infinito...
Es aquí, por más inoperante que parezca, donde la profunda democracia es conformada :
La de todas las voces presentes escuchar, y que no sólo, las de los más numerosos puedan imperar...
Oh, si felices fuéramos de buscar para siempre, el acuerdo del no-acuerdo en el nunca roto diálogo…
Venza, lo desagradable que es, que te lleven la contraria, y aún así, auto-venciendo, poder seguir hablando…
"No trace rígidos límites entre los opuestos, para que moldear se puedan mutuamente" (D. Reid)
Neutralizados en la discordia armonizada de reconciliada-justa-alianza-no-violenta ""(Bruce Lee).

JAINISMO NO-VIOLENTO
Doctrina Jainista del Anekantavada : Creencia en que un solo discurso objetivo no hay.
Los objetos son infinitos y la percepción finita, condicionada-parcial, no omnisciente.
Doctrina de la incertidumbre, la no exclusividad, al monoteísmo opuesto. Considerar las creencias de rivales y oponentes.
No aferrarse dogmáticamente a la propia ideología es no-violencia. Amar tanto lo constructivo, como lo obstructivo.
Multifacética de la realidad : puntos de vista relativos a tiempo, espacio, substancia y modo.
Controversias filosóficas : Inconscientemente, son resultado de propósitos que perseguimos.
Muchos y complejos aspectos, de verdad y relatividad. Una aproximación mutuamente excluyente, no puede explicarla.
No sólo sintetizar ideas dispares, sino mutuos elementos ocultos de verdad encontrar.
"Liberalismo occidental : donde la búsqueda de afinidad es la asimilación del otro" (Ram-Prasad))
"Sociedad no-violenta con desigualdades económicas: difícil es" (Gandhi)
"Filosofía, no como amor a la sabiduría, sino como sabiduría que nace del amor" (Levinas)
"Cuando es que soy yo? cuando otro me llama, sino, no soy nadie. No matar, equivale a no despreocuparse del otro" (Levinas)
"No-violencia es el medio, verdad es la meta" (Gandhi) "Ver de manera fragmentada cuando se está en desacuerdo :
posibilidad de falibilidad es reconsideración"(Gandhi).
"Uni-multiplismo : Equilibrio entre otorgar la integridad al otro y intento de llegar más allá" (Ram-Prasad))


“Al abstenerse, de conquistar o dominar, el que practica la no violencia, vulnerable se vuelve.
Vulnerabilidad, es el valor de la no-violencia. El acto de amor, sufrimiento exige, de la humanidad, es la insignia.
Sin embargo, el cerrarse, es sufrimiento mayor...
Por ello, la fortaleza de la no-violencia, con la otredad, activo el encuentro busca, y no, la mera resistencia.
Que el valor del amor : la valiosa investigación de la afinidad, sea ontológicamente obligado!” (Ram-Prasad)




ÉTICA DE EMERGENCIA:
"Llevar a primer plano, los deberes relativos a la supervivencia de la humanidad.
Proteger a la humanidad y al medio ambiente, una sola cosa es" (Jans Jonas) "Era del conocimiento intensivo, del pensar,
saber, experimentar y servir. Los proletarios transformados en cognitarios" (Alvin Toffler)
"Justicia : Lo que pido, lo doy" (Fidel Delgado). “No vea al mundo como algo externo" (Maharshi)
MARXA MUNDIAL PEL CLIMA : 29-11-2015 FACEBOOK Pere LLuís Pla Boixó ECOSOFÍA NO-VIOLENTA plaboixo.blogspot.com





domingo, 29 de noviembre de 2015

ARTILUGIO COMUNICOLÓGICO


UN COMUNICÒLEG (Versió sintética 3.2)                                     plaboixo.blogspot.com
EPÍTOM-DESCONSTRUCCIÓ : (epítodesconstructor : Plaboixó)
COMUNICOLOGIA EQUANIMISTA O RECIPROCISTA,
PER A ACTIVISTES CULTURALS O SOCIALS, PACIFISTES O NO-VIOLENTS.
Una epítom-desconstrucció, pretén ser : un grau de síntesi ideal, conscientment subjectiva.
“El moviment dialèctic, compensa una idea precedent (tesi), primer negant-la (antítesi),
per llavors conservar-la en abast diferent (síntesi)” (Fichte).
“Que el nom s’acomodi al significat i que aquest s’ajusti al fet. I que en ma paraula, no hi hagi res impropi” (Confuci).
“La cultura no descansa, és passar per les paraules, per suscitar un pensament contra les paraules” (Deleuze).
“Ara per ara, el món és una immensa torre de Babel, on ni les pedres s’entenen” (Cayetano Arroyo).
“Una comunicació d’allò incomunicat per excomunicat : raó de raons i sense raons” (Ortíz Osés).
 “No negui el món, plantejant un ideal quimèric desconnectat de la vida” (Nietzche).
“El que puguis aportar a la societat, és l’únic que ens pot salvar” (Z.Bauman)
“Que el meu judici estigui basat en l’harmonia de tot el creat” (J.Murphi).
“Sàpiga estimar l’enemic, i alhora, protegir-me’n” (Xirinacs).
“La incomunicació és la font de tota violència” (Sartre)

RECIPROCITAT FRACTAL : EL TOT ES REFLEXA  EN LA PART, I VICEVERSA, LA PART ES REFLEXA EN EL TOT.
LA PAU SOCIAL : L’EQUILIBRI UNI-MÚLTIC O UNI-DIVERSAL CLAMA :
“PER UNA UNITAT NO-UNIFORMA, ENSEMS, QUE UNA DIVERSITAT NO-FRAGMENTADA” :
No es fàcil, és un art.
LA PAU PSICOLÒGICA : Sense un simbòlic, conscient i constant reequilibri, LLIBERTAT-IGUALTAT, no pot haver fraternitat.

LA PREVENCIÓ : Imposar és violència, suggerir és no-violència,
el problema està, que hi ha moltes maneres subtils i deslleials d’imposar.
“La falsa pietat, disfressada com opressió institucionalitzada”(Nietzche).
La finalitat és compartir o propondre, però no sotmetre, ni ser sotmès.

ELS TRES TIPUS DE RELACIÓ FONAMENTAL (Rafael Alvira)
DE SUBORDINACIÓ : No deixo ser plenament a l’altre.
D’INDIFERÈNCIA : EL deixo ser, però sense interessar-me per ell.
D’AMISTAT : El deixo ser, però alhora, m’interesso per ell.

L’EQUILIBRI ASSERTIU-EMPÀTIC O L’ULTRA-CENTRE-DINÀMIC DE “L’EMITENCIA-REMITENCIA”, TRACTA DE :
l’ASSERTIVITAT
del “DEFENDRE’S SENSE OFENDRE” i l’EMPATIA del “COMPRENDRE SENSE PERDRE’S”.
O bé : “En l’emetre : no-oprimir, i en el remetre : no-deprimir-se”
En la batalla dels valors, un fa l’equilibri de consideracions positivo-negatives,
o qualitats-defectes, mantenint l’obertura-tancament centrat.

CONSCIÈNCIA RELACIONAL (Cons.Rela.) : (Bert Hellinger)
La Cons.Rela. està al servei de tres necessitats : vinculació, equilibri-donar-prendre i ordre.
I cada una d'elles, apareix, per una sensació particular de culpa o innocència.
VINCULACIÓ : Significa pertinença, aixopluc, proximitat, vincle.  ORDRE : Són les regles de convivència d'un grup.
EQUILIBRI DONAR-REBRE (D-R): És la compensació de les tendències antagòniques, tornant exactament el mateix que s'ha rebut.
La interacció del donar-rebre regulada fins arribar al just equilibri, fa possible l’intercanvi en els sistemes humans.
La Cons.Rela. serveix a les tres necessitats, però no es poden fer servir les tres a la vegada, sense quedar en deute amb les restants.
L’equilibri D-R : omple el que l'ordre abasta, l'un és l'aigua, i l'altre el gerro, l'ordre recull, l’equilibri D-R : flueix.
L’ordre i l’equilibri D-R : s'entrellacen en el seu actuar.
El desnivell entre guany i pèrdua, produeix una dinàmica que tendeix a la compensació.
Rebent quelcom de l’altre, perdo quelcom de ma independència. Que no doni més del que estic disposat a rebre.
La relació pot donar-se per acabada, si es torna el mateix que s’ha rebut, però retornant una mica més,
es crea un desequilibri que fa que el procés continuï.
La felicitat es regeix per la quantia del donar-rebre, a més intercanvi equilibrat, més felicitat.
Però, més vinculació, o menys llibertat aparent, aparent.
L’última possibilitat d’arribar a l’equilibri entre donar i prendre, és l’agraïment.
Donant les gràcies, tu em dones, independentment de que jo, en algun moment, pugui retornar-t’ho, i jo ho prenc de tu com un regal.
Però : “Quants n’hi ha, que donen allò dels altres” (C. Arroyo)

PREÀMBUL : EL SENTIMENT POSITIU ÉS NECESSITAT SATISFETA I EL NEGATIU,
NECESSITAT INSATISFETA : ( M.B.Rosenberch)
Principals necessitats, són per exemple : les de nutrició, atenció física, integritat,
cultura, autonomia, interdependència, esbargiment, celebració, etc.
“No em prohibeixi el desig, sinó que no m’esclavitzi la necessitat” (Xirinacs)
ASSERTIVITAT NO-CULPABILITZADORA O EMISSIÓ CENTRADA :
L’AUTOAFIRMACIÓ CLARA, PERÒ NO-ALIENANT : ( M.B.Rosenberch)
Eviti judicis moralistes que pressuposin error pel fet de no estar d’acord amb ma pròpia escala de valors.
Sàpiga expressar les pròpies necessitats, sense exigències, positiva i clarament, esbrinant ser entesos.
Faci observacions no culpabilitzadores. Expressi els sentiments sense retrets. Usi un vocabulari de precisió emocional.
M’expressi centrant-me en el que vull, en comptes del que no vull; evitant vaguetats, abstraccions o ambigüitats.
Faci peticions sense exigències, assegurant-me, que realment, l’altre desitja fer-ho.

EMPATIA NO-AUTOCULPABLE O RECEPCIÓ ATENTA, PERO NO-ALIENADA : ( M.B.Rosenberch)
Entengui l’empatia com auto-buidament per escoltar. Abans de satisfer peticions, esperar l’expressió plena, parafrasejant-la si cal.
Sàpiga detenir-me, respirar conscientment o retirar-me, si observo dificultat en el meu propi oferiment empàtic.
Oferir empatia tant pot permetre ser vulnerable, com escoltar la paraula “no”, sense prendre-la com un rebuig personal.
Sigui quin sigui el grau de reconeixement de l’error, no m’enredi en sentiments d’auto-odi,
sinó que aprengui de l’error, guia del creixement personal.
Actuant al servei dels propis valors i no per deure o pressió, l’auto-perdó,
que dissolt la pròpia culpa assumint-la, em sostrau de la ira o depressió.
LA FORÇA : ( M.B.Rosenberch)
Usi la força protectora per evitar un mal o injustícia, i no la força punitiva o de càstig (d’atac físic o psíquic), la qual genera resistència.
En lloc d’usar coerció, propiciï que l’altre actuï en la consciència de que el propi benestar i el dels altres és coincident.
L’AGRAÏMENT
: ( M.B.Rosenberch)
Rebi l’agraïment sense sentiment de superioritat ni falsa modèstia, celebrant-lo junt amb la persona que me l’ofereix.
Però no doni elogis com a forma de manipulació al comportament dels altres.

EL BALANCEJAMENT:
El binomi on rau el centre seria :
La possibilitat-assumpció en allò psicològic, així com la llibertat-igualtat en allò social.
L’atenció en l’observació integradora dels extrems, sostrau de la inflexibilitat del dogma,
justament, per la naturalesa de la constant mobilitat,
balancejada en la situació pragmàtica. “La veritat, és quelcom que apareix a cada instant”(Gandhi)
L’art del centrament, tracta de saber distingir els oposats, ja que entre la culpabilitat o l’evasió, hi ha la responsabilitat.

UNA POSSIBLE OBTENCIÓ DE CENTRAMENT O FORÇA INTERNA : M’obro, en la mesura que sé dir no en el punt just.
“”Quan penso sincerament en els propis defectes, deixo de pensar en els defectes dels altres” (C. Domine).
“No m’enforteixi solament per a mi, sinó per a la comunitat” (Xirinacs)
Tot comunicòleg, com a fet psico-social, ha de tenir un mínim d’èmfasi o afiançament en allò psíquic o intern.
“La llei combina el fluir de les aigües amb la permanència del riu” (Deleuze).
“Apocar-se és virtut, deixar-se apocar és vilesa” (Quevedo). “Ni orgull desmesurat, ni humilitat excessiva” (Montesquieu)
AUTOCENTRAMENT : “El mal és útil a l’univers, perquè estimula a viure reflexivament i impedeix caure en la indolència”(Plotí).
Davant la radical precarietat, vulnerabilitat, transitorietat i mortalitat humana, l’auto-centrament, tracta de conrear :
Una contra-emotiva, no pas fàcil, força de resiliència interna, de confiança,
positivitat i servei, per agrair-ho tot, inclús l’adversitat, però la inevitable.
Ja que, “no desnaturalitzar-se vol dir, fugir d’allò desagradable i estimar allò agradable” (Confuci)
“Serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, valor per canviar les que si puc i visió,
per poder diferenciar una casa de l’altre”(Aristòtil)
Positivar vol dir, enganyar d’alguna manera a l’inconscient, doncs, si un evoca agraïment,
és per afinitat que l’energia segueix a aquest pensament.
L’AUTODISTANCIAMENT : Desidentificant-se de les pròpies representacions conscients.
Mantenir la visió de la interconnexió de tot. O bé, per tal d’assolir calma i relaxament,
mitjançant l’atenció en l’auto-observació no implicada, a una suspensió del pensament recórrer.
EL DESAFERRAMENT : “Em desaferri del fruit dels meus esforços,
però no deixi mai d’esforçar-me, subtil, econòmica i constructivament”
“Ni indiferència, ni aferrament” (Hui Neng). “La recompensa està en l’esforç,
no en el resultat” (Gandhi). “La veritat és el fi i l’amor el camí (Gandhi).

L’APARELL PSÍQUIC : Composat per “l’Allò”, “el Jo” i “el Sobrejó” (Freud)
L’ALLÒ : Motor del comportament, és inconscient i expressió psíquica de pulsions i desitjos,
la seva funció és reduir la tensió de fam, sexe o agressivitat.
EL SOBREJÓ : Representa la consciència moral i l’autoimatge ideal.
Implica autovaloració i retret. Conductes aprovades o recompensades.
EL JO : Es basa, en el concepte realista del món per adaptar-s’hi.
Intenta complir els desitjos de “l’Allò” conciliant-los amb els del “Sobrejó”
L’OMBRA : “És la repressió inconscient dels aspectes més menyspreables d’un mateix” (J.Hill).
“No embellir els propis defectes, és apropiar-se de la pròpia ombra, i això no significa actuar segons els seus dictats.(K.Wilber).
Ans el contrari : “Si no m’apropio de la pròpia ombra, l’ombra s’apropia de mi” (K.Wilber).
“Un es converteix en allò que es resisteix” (D. Cooper)
Doncs : “La bondat excessiva referma la maldat interna” (Frey-Rohn). “Sigui capaç d’acceptar la pròpia incoherència” (A. del Rio).
“La supressió de l’ombra, degenera en revolta, la identificació en tempestat, punt mig, és el seu esdevenir conscient”(Jung).
Que amorosa, ni victimista ni cínicament, assumeixi el contingut rebutjat,
constituït en agent antagonista i que no reconec com a propi.
“Allò útil i allò inútil, constitueixen diferents aspectes de la mateixa cosa,
si em decanto per un i reprimeixo l’altre, altero l’equilibri natural” (G.Toub)
“Si la persona procurés ser tan bona, com procura semblar-ho, aconseguiria el seu objectiu” (Cristina II).
PROJECCIÓ : Quelcom que un té a dins reprimit, però actuant, i que ho acabo veient en els altres.
“El que veig en els altres es informació,  però si emocionalment m’impacte, es tracte d’una projecció” (K.Wilber).
“Al projectar l’ombra, estic distorsionant la meva auto-imatge per fer-la acceptable” (K.Wilber).

L’ESTRATÈGIA DE L’EQUILIBRI CIBERNÈTIC :
“La relació intersubjectiva és trobar la justa i harmònica mesura entre l’atracció i la pròpia òrbita”(A. del Rio).
“Quan una acció va en una direcció, i l’altra, en la contraria, en comptes de col·lidir, accedeixen en la causa o font contraria”(Xirinacs)
“Reacció és resistir-se a una acció, i retroacció, és integrar-se al conjunt modificant-lo”(Xirinacs)
“Sàpiga l’esperit femení, que en el rebre, transforma allò que accepta”(Panikkar)

PER UN DEBAT INTENSIFICAT I NO-VIOLENT  :
La comunicació equilibrada, com a pràctica que busca el dinàmic balanceig : entre les pròpies necessitats i les necessitats dels altres.
Entre el sentit de la llibertat i el sentit de la igualtat. Entre l’autonomia i la interdependència.
Entre el no-dominar ni el ser dominat. Entre el seduir i el ser seduït . Entre el ser sincer i no-criticar.

LES 4 BASES DEL DIÀLEG JUST :
 
1- Observar el percentatge d’ocupació del temps de parla de cadascú en proporció al nombre de participants.
2- Donar màxima llibertat expressiva. 3- Identificar quan sorgeixin :
Nerviosismes, pujades de to, judicis, recriminacions, repressió, acusacions…
4- Quan això succeïx, saber reubicar el llindar del concepte de respecte.
Que sempre serà el dinàmic tempteig d’un punt mig entre les parts.

L’EQUILIBRI LLIBERTAT-IGUALTAT :
La paraula justa, que tempteja entre la ineficàcia i el verí : en la dosi adequada està el remei.
Però, “que no m’inquieti la imperfecció!” (Seng Tsan)
A més alt grau de susceptibilitat per part de l’altre :
més alt grau de restricció expressiva per part d’un, i més grau d’adequació diplomàtica.
I també, més grau d’oferiment empàtic i per tant, possible informació emesa reprimida.
I potser, major flux d’emissió reubicada, i en conseqüència potser, major flux retornat que pugui semblar o no, abusiu.
Ja que el binomi llibertat-igualtat, mútuament, tal vasos comunicants,
es retroalimenten per els dos costats del segment emissor-receptor.
Doncs allà on acaba un sentit de llibertat, n’hi comença un d’igualtat i viceversa.

L‘ÚLTIM ACORD DEL DIÀLEG JUST : o l’establiment de línies vermelles o l’acotament del temps.
“Estar d’acord en no estar d’acord i poder seguir parlant”. O el consens com a consens del dissens.
Els seus límits, són els temps acordats, que de  fet, és l’autèntic pacte.

ÈTICA ARGUMENTATIVA : (Junger Habermas)   Les 4 pretensions de validesa en la parla :
"La meta és la unitat, no la unanimitat" (Dit quàquer)
El llenguatge ens obliga a complir aquests supòsits. Els altres usos són parasitaris d’aquest us ideal :
1 INTEL·LIGIBLE : El parlant ha de ser comprensible pels altres.
2 VERAÇ : El parlant ha de dir el que realment pensa.
3 VERIFICABLE : El parlant ha de donar les raons  de la seva proposta.
4 CORRECTE : El parlant ha d’observar el conjunt de normes acceptades pel grup.
Existeix tot tipus de patologia comunicativa, però això, no ha d'excloure un model comunicatiu ideal de referència.
Una pertorbació comunicativa, és deguda a supòsits no admesos, crea anomalia. Llavors s’ha de recompondre la comunicació.
Buscar el consens que garanteixi simetria : igualtat d’oportunitats dels parlants adduint millors arguments.
S’ha de crear una situació de parla on cadascú oblidi les seves diferències (de poder, sexe, edat, i de normes compartides),
ja que la violència regnant les ha posades en dubte. Desprès, el consens es produeix segons el millor argument.
L’ideal de la raó està inscrit en la interacció lingüística. La alternativa al diàleg, no és sinó la violència.

MATISACIÓ : L’ALTREDAT O ALTERITAT DE LA RAÓ (Andrés Ortiz-Osés)
“La raó no és solament aprehensiva sinó operativa i causativa”
“Una raó que no superi allò irracional, ni dissolgui el sense sentit, sinó que l’assimili i reintegri críticament”
“Que la raó (els mitjans) no usurpin la finalitat (la vida)”.
“La meva concepció no és l’única possible, però allò ètic seria que ningú interpreti per mi”
“Un diàleg inter-huma entre la raó e-fectiva i la raó a-fectiva” : “O el codi (patriarcal) i el missatge (matriarcal)” (Lacan)
“Una raó inter-mitjantcera de l’afirmació radical de l’altre, ja que l’altre som tots, és una raó que no imparteix sinó que comparteix.
“Una raó, on l’altre, apareix com a símbol del tu, de la diferència, del canvi, de la dona, d’allò marginat”
I així poder “alliberar sentit : decodificar i tornar a recodificar, transformant el soroll en informació”

LÒGICA INCLUSIVA
“El contrari d’una veritat profunda no és un error, sinó una veritat contraria”(Pascal). I l’Alonso del Rio, seguint en Pascal, instrueix així :
"La lògica excloent, que no admet que dues proposicions contraries puguin ser ambdues vertaderes, no és l'única lògica"
"És absurd aplicar la lògica dual mentre percebem una realitat parcial i subjectiva"
"La visió completa és la lògica que inclou als contraris en equilibri dinàmic i rapit anivellament de consens i predomini alternat"
"La qüestió és saber aplicar la lògica excloent en les activitats pràctiques o simples,
i la lògica incloent, en les que representen relacions humanes i percepcions de la realitat”

HOLOCRÀCIA I UNIMULTICRÀCIA FRACTAL (quasi sinònims)
Una política creativa que guardi la constant consciència de la bi-direccionalitat unitat-diferencia,
reconciliades constantment en equilibri dinàmic.
L’art de la justa i recíproca retribució entre una part i un tot,  entre allò horitzontal i allò vertical,
on cap d’aquests dos extrems, es sobre-actui o sigui alienat.
La transversalitat, més que fer una creu, hauria de poder fer com una ix.
Encara que la part esta en el tot, i que el tot no esta en la part ,
el tot no es superior, sinó recíproc, ja que el tot sense la part no existiria.
La unimulticràcia seria doncs, una jerarquia de mútua co-existència, lliure de la significació superior-inferior. Dominador-dominat.

DIFERENTS AFORISMES  ADIENTS :
Sintonitzar amb les dues parts del conflicte, on els contradictoris esdevenen complementaris”(Xirinacs)
“Afirmar la nostra veritat, fins i tot si això suposa córrer riscos, sense criticar persones sinó solament idees”(J. Ferrer).
“L’impertorbabilitat del qui sap distingir el plaer necessari del va plaer de l’honor”(Epicur).
“No em resisteixi al mal mitjançant la violència”(Tolstoy). “Violència és la força que impedeix la força de l’altre”(Xirinacs).
“Que la  no-violéncia, ni sigui el refugi dels covards, ni la màscara de cap violència somorta”(Xirinacs).
“Encara que l’altre tingui una idea que em repugna, estic disposat a donar ma vida perquè la pugui expressar”(Voltaire).
“Si esgoto les ganes de prevaldre, de guanyar discussions, de ser reconegut pel meu altruisme,
s’esvaeix l’interès personal i veig les coses tal com són”(A. del Rio).
“La convivència neix del diàleg que celebra les nostres diferències”(Dalai Lama).

LLEI D’OR : No faci als altres el que NO voldria que em fessin a mi,
“i tingui molta cura, a l’hora de fer-lis el que SI voldria que em fessin,
no fos cas, que els nostres gustos no siguin coincidents”(Bernard Shaw).
“Donar ni més ni menys que el necessari, ja que l’innecessari crea falsa necessitat”(J.Carbajal).
“En comptes d’augmentar la felicitat dels altres, intenti estalviar-li al màxim el seu patiment” (Karl Popper).

LEMES PER LA RESPONSABILITAT
Solidaritat pel patiment del proïsme i alegria pel seu benestar. Ajudar sense dominar i amb certa discreció.
Impassibilitat no-inhibida. Agrair-ho tot. Sentit d’integració humana i planetaria. Coherència entre mitjans i finalitat.
En l’era de “l’ecologicidi”, decreixement sostenible pot significar :
“Falsa necessitat és voler tenir o consumir més, i  l’autèntica, augmentar el ser o el saber” (Carta de la Terra)
“El que pugui fer d’una manera senzilla, no ho faci d’una manera complicada : Això és sostenibilitat” (Xirinacs)
Humanitzar la humanitat. Reconèixer la dignitat de l’adversari. Evolucionar cooperant. Apostar pel poder de la vida.
Materialisme e immaterialisme equilibrats. Perdó i transparència alhora. Fermesa i flexibilitat alhora. Neutralitat dinàmica.
Per l’amor a les generacions futures, “pugui restar en pau enmig de la combativitat”(A.Blay)
ECOSOFIA : Integrar el medi ambient a la pròpia consciència.
Bibliografia : “Comunicación no violenta” de Marshall B. Rosenberg.
“Felicidad dual (Bert Hellinger i su psicoteràpia sistémica)” de Gunthard Weber. I Vikipèdia i voltants.
MARXA MUNDIAL PEL CLIMA : 29-11-2015                                                                                 UN COMUNICÒLEG  :  plaboixo.blogspot.com

viernes, 27 de noviembre de 2015

RESILIENCIA ECOSÓFICA


RESILIENCIA ECOSÓFICA                                     plaboixo.blogspot.com

LA ACCIÓN DEL ACTIVISTA CLIMÁTICO (wei wu wei)
EL PUNTO MEDIO ES EL SENDERO DE LA PAZ UNI-DIVERSAL (Confucio)
Trabajar reposando. "Cuándo y cómo aplicar la fuerza". "Acción imperceptible provocando cambios extraordinarios". (David Loy).
"Contemplar lo fácil en lo difícil". "Trabajar lo grande a través de lo pequeño" (Lao Tse).
"Ser natural, significa ningún esfuerzo arbitrario" (Fung Yulan). “Vea la inacción en la acción y viceversa"(Gita).
"La acción de la no-acción, no la hace un yo ni pasivo ni activo" (Loy).
"Aunque el deseo-idea se frustre y sufra, uno es siempre". (Blay) Plenitud siempre fluye.

EXHORTO :
Por causa del ecologicidio, cambio climático y cálculo colapsista. Sabiendo el dicotómico, oscilatorio y abstruso arte :
De la psicológica-diversidad-parte-libertad y de la social-unidad-todo-igualdad, estos dos extremos no se oprimirían mutuamente.
Permitiría la reconciliación-lealtad de las naciones, confederación des-imperializada a planeta-patria-matria de pequeñas naciones!
HOLOARQUÍA ES UNI-MULTARQUÍA :
“Para ordenar un gobierno lo primero que hace falta es rectificar los nombres” (Confucio)
Dice Ken Wilber : “La realidad última no es ni todo ni parte, sino ambas a la vez.
Nunca se llega a la totalidad porque solamente existen y para siempre, totalidades/partes.
Un Holón, es una entidad que es una totalidad y a la vez parte de otra totalidad.
Así una molécula, es una cosa mas que la suma de los átomos que la componen,
pero una molécula sin átomos no podría existir. Es por eso, que la importancia es recíproca y virtualmente fractal o similar.
La molécula contiene al átomo, pero el átomo contiene la causa de la molécula.
Figuradamente, el abecedario presupone el diccionario en su interior.
Así tendría que ser considera cualquier todo-parte o jerarquía humana. Aunque diferente, igual.

NOOSFERA:
Conjunto que forman los seres inteligentes con el medio en que viven.
Evolución de la conciencia universal. “Campo unificado de la mente, reflejo psíquico de la biosfera.
Dependencia de la composición atmosférica con respecto a la actividad biológica.
Estrato que conduce la energía liberada en acto de conocimiento" (Vernadsky)
"Evolución yendo hacia el espíritu" (Teilhard de Chardin) Inteligencia colectiva.
Noocracia: político sistema, en el conocimiento basado.
INTELIGENCIA COLECTIVA : "Conjunto de agentes casi independientes, en ausencia de jerárquica organización,
que interactúan entre ellos y el entorno, y que de comportamientos adaptativos son capaces "(William Sulis)
SABIDURÍA COLECTIVA : Las decisiones no resultan de un proceso selectivo entre varias opciones,
sino, de un fluir capaz de conectar con lo que está vivo y que a cada instante emerge" (Ulises)
PIRÁMIDE DE LOS 5 PELDAÑOS DE LA NECESIDAD (Abraham Maslow)
De la supervivencia al crecimiento evolutivo, las necesidades logrando:
1- Fisiológicas y sexuales. 2- De protección y seguridad. 3- De amor y pertenencia.
4- De respeto y reconocimiento. 5- De auto-realización y logro.

EPÍTOME : MANDALA DE LA RESILIENCIA (Wolin y Wolin)
Deconstruyendo, y poniendo el final al principio, resulta:
1-Ética. 2-Introspección. 3-Independencia. 4-Relación. 5-Iniciativa. 6-Humor. 7-Creatividad.
1 Amando a la humanidad, 2 y en darme honestas respuestas, obtengo el arte,
3 de emocional y justa distancia ante los problemas, 4 en fluida intimidad con las personas,
5 en difíciles tareas a prueba poniéndome, 6 a mi propia tragedia, cómica encontrándola, 7 y orden a partir del caos creando.
ALGUNAS CARACTERÍSTICAS RESILIENTES (Wikipedia)
Autoestima fuerte, pero flexible. Autodisciplina y responsabilidad. Reconocimiento de propias capacidades.
Mente abierta y receptiva. Disposición para soñar. Gran variedad de intereses. Refinado humor no-sarcástico.
Percepción de propios y ajenos sentimientos, sabiéndolos auto-expresar.
Concentración y capacidad de afrontamiento. Socialmente apoyado.
Propósito vital significativo. Influencia en el entorno. Aprender de lo positivo y negativo.
LÍDER ÉTICO
"Liderazgo ético: vivir de manera que mi existencia llegue a la plenitud" (A.Sonnenfeld)
Inteligencia emocional en continuo mejoramiento : Íntegro en la asertividad de ser uno mismo en la visión personal.
Aprendiendo a aprender, en el ser empático del estar juntos. De la visión compartida del conocimiento en equipo, ser facilitador.
LOS 7 SABERES PARA LA EDUCACIÓN EN EL PLANETA-PATRIA (Edgar Morin)
"La persona es ética cuando el conjunto de la vida le es sagrado" (Schweitzer)
"Conocer POR distinción / conjunción, en vez de disyunción / reducción. (E. Morin)
Y en la reducción, hacer de la parte el todo, es caricatura.
CONOCIMIENTO: Ceguera del conocimiento: no hacer conocer lo que es conocer.
Conocimiento del conocimiento. Consciencia del riesgo error-ilusión es lucidez.
UNIMULTICIDAD: Problemas globales y fundamentales, en los parciales o locales inscritos.
Sibilina-recíproca influencia parte-todo.
COMPLEJIDAD: Condición humana del ser físico, biológico, psíquico, cultural, social e histórico.
Identidad propia y común. Compleja unidad-diversidad.
ERA PLANETARIA: Identidad terrenal. Destino planetario-humano, fundamental realidad.
INCERTIDUMBRE: de Heisenberg: No se puede determinar, ni posición, ni el momento,
de objeto-partícula-onda dada. Afronte lo inesperado.
NO-VIOLENCIA: Comprensión para salir del estado bárbaro de incomprensión.
Raíces y causas de racismos, xenofobias y desprecios. Paz, máximo conocimiento.
INDIVIDUO-SOCIEDAD-ESPECIE: Educación antropo-ética y ternaria. Individuo-sociedad-especie a la vez.
Mutuo control individuo-sociedad: democracia. Y individuo-especie: ciudadanía terrestre: Planeta-patria.
MUNDIALISMO. Ciudadanos del mundo. (Robert Sarrazac)
Complementados, en el principio de unidad en la diversidad. Federalismo mundial y nacionalismo no se oponen.
Resolviendo problemas desde el nivel más bajo, por los que no pueden ser resueltos a nivel inferior, ascendiendo.
Lograr prosperidad-mundo es lograr prosperidad-nación. Mundialismo es nueva organización,
no nuevo orden de alienación consumista. Pacífica convivencia, para el mutuo enriquecimiento del intercambio facilitar.
El mundo será uno, o no será. No es utópico, es necesario. Pueblo mundial. Senado mundial.
EDUCACIÓN TRADICIONAL VERSUS EDUCACIÓN HOLÍSTICA (red)
Una visión de la educación holística, sería coordinar : conciencia cósmica, planetaria, ambiental y comunitaria.
Personalizada : en integración emocional, cognitiva, psicosocial, estética, espiritual y corporal.
Que en vez, de reduccionista, fuese integral. Que en vez, de tener la máquina como metáfora, tuviera a la red.
Un desarrollar, no sólo al pensamiento, sino a la personalidad toda. No centrándose en la ciencia, sino en el conocimiento humano.
Sin currículo predeterminado, sino contextualizado. No intentando cambiar la conducta, sino la conciencia.
Conjuntando, a los paradigmas de simplificación y complejidad. Enseñando más, el "como" hay que pensar, que el "que"…
EL TAO DE LOS LÍDERES (John Heider )
"Al mundo, no renunciar, sino de él liberarse, de ideológico equilibrio, es salto mortal"(O.Osés).
Porque para toda la creación existen, cielo y tierra siempre permanecen.
En lúcida imparcialidad, dirigir sin dominar y sin coerción mandar. Aprenda a ver los huecos, sabiéndolos usar.
Sin clavar la vista mirar, con más quietud que agudeza, escuchar. Intuir, no descifrar.
Líder super-estrella, su enseñanza apaga. El mediador, partido no toma.
Pierdo honestidad, si reputación, trato de preservar. Ser reconocido, obstáculo es.
Me valoro, y que me valoren, a los demás permito, pero si exagero, egocéntrico me vuelvo.
Independiente permanezco : Crítica o alabanza, al éxito no mide…
EL TERCERO INCLUIDO (Paradigma natural como ideologico)
Según el principio de no contradicción: ontológico, lógico y psicológico :
Dos simultáneos términos, en un mismo lugar y momento, se contradicen, y se anulan por tanto.
Todo término, en su lugar e instante respectivo, "existencia exclusiva" posee.
Esta "exclusiva percepción": entre el SI y el NO, entre lo verdadero y lo falso,
de un "término medio" niega la existencia. Lógica bimilenaria, de ARISTÓTELES a HEGEL, inalterable.
Pero el año 1900, de lógica contradictoria y "dramático quantum" armado, Max Plank,

interrumpe el sueño eterno de la no contradicción rigurosa : Último grano de energía, de dos valores concatenados constituido!
Un corpúsculo de discontinua estructura y una onda de naturaleza continua.
En 1927, el principio de complementariedad, Niels Bohr determina :
La partícula cuántica, no es corpúsculo, ni onda, sino ambos a la vez.
Postulando, un tercer término, o estado de equilibrio, que es a la vez A y no-A, Stéphane Lupasco,
es el primero, de un pensamiento binario a uno ternario ir. Oh, trialéctica lógica! Oh, "principio del tercio incluido!".
Trabajo experimental, separación impone, pero dinámica lógica, lógica es de la inclusión.
La noción de devenir usurpada : por ser y no ser, en un mismo lugar y momento, del tercio unificado.
Un término con relación a otro antitético, que incluye, en lugar de excluir.
En su perpetua transformación : Identidad-diferenciación, o simultaneidad-sucesión, la energía a la vez es.
MARXA MUNDIAL PEL CLIMA : 29-11-2015            ERA ECOSÓFICA                                                                                  plaboixo.blogspot.com