.

.

A TENER EN CUENTA.....

ME REFERÍA A TODOS MIS EPITOMIZACIONES, QUE POR AHORA DEBEN SUMAR UNAS 100 PÁGINAS.
DE MOMENTO : VOY COLGANDO LOS QUE VOY CORRIGIENDO...SALUT Y GAIA-NECESITADA...pere-lluís

Texts Místics

VERSIÓ CATALANA DE L'ESCRIT DE LITHA I LUGNASAD
Gràcies per l’atenció, llegit o no. Doncs lectura és de “delira-dors”.

Pau filosófica (P. della Mirandola) salut, visió i revisió :  Pere Lluís  1-8-2015

OBSERVACIONS :
Aquestes entrades del Dharma Triúnic, poden funcionar per si soles.
Que en el conjunt d’elles, es fan més entenedores, és evident.
Són, com una mena de fascicles llançats al copyleft de la xarxa.
Grimoris de deconstruccions epitòmiques, que signifiquen paràfrasi :

Síntesis ideals, però subjectives, que transformen o hibriden l’original.
Busquen puerilment, convertir-se en litúrgic-teatre-ritual, pràctica o seminari.
Granet de sorra, que no es cregui sinó, l’exclusiva oportunitat dels temps.
Escrits, a l’entorn d’un dia determinat de la roda neopagana de l’any natural.
El dharma-ensenyança que no el tinc predico. És una forma de trobar-lo.
Per si a algú serveixen els meus desvetllaments…Oh erràtic climàtic dharma!

LA MÚSICA (Avís per a psiconàutes)

Donada, la concentrada síntesi del text poetitzat, llegir-s’ho en fluïdesa convencional difícil és.

Per això, a l’epíto-deconstructe, li aniria bé, mitjançant motivants melodies, com a grimori ser llegit.
En emotivitat que augmentada percepció permeti, i que a cantussejar impel·leix.
Adonar-se, que la música o l’art més real, en el consum material, subjecta a desgast està.
Existeix aquesta necessitat de descobriment, determinada per lo anteriorment consumit.
La música repetitiva dels estats de trànsit incitadora, que per a pista de vall no segui.
El perill new age, està, en música de baixa càrrega emotiva, tova i complaent.
A la ignota perla “musa-li-cal”, que els nostres abismals-cimers temps em deparen.
Ara cercant-la, en els potscats del “Virecuetos” (Radio Krass) o a “Fluido Rosa” (Radio 3).
Certa minsa mística, la trobo en Klaus Schulze. Quan l’acompanya la Lisa Gerrard millor.

LITHA (celebració del 21 de Juny del 2015)
Que el dia més esplendorós de l’hemisferi nord
i el dia mes prometedor de l’hemisferi sud, siguin psicocosmitzats.
Tot i observant, la llavor plantada que a la obscuritat s’encamina,
les portes entre els mons s’obren en el màxim punt.
Allà on els aconseguiments de purificació que cremen allò vell,
en la personalitat naixent són integrats.

LUGNASAD (celebració de l’1 d’agost del 2015)
En aquest, entre el solstici i l’equinocci, punt mig…
En la celebració de l’abundància, per la collita madurada, gracies doni.
Conjurant a la dhàrmica evolució, en els futurs cultius mediti…
Que al tresor, trobat en lo sembrat i recollit en les llavors, permeti.
En la llum del llamp de la turmenta, siguin els camps beneïts.
Força i habilitat en matrimoni, són el geni de l’anti-emperador, no-imperant.
En l’espiga convertida en pa, per a la no-fam del món, posem-se a pregar.
La deessa, amb tristesa observa, com el déu esta morint.
Però amb joia, perquè a dintre, com a fill@, li està vivint…

TRIUNIMÚLTIC, ECOSÒFIC I FILOHUMÀ DHARMA de petreus lunae (V.1.2)
DIVISA : Així com és, l'hermètic maragdí, de "l’així com és a dalt, és a baix, i viceversa",
així és, l’ecosòfic-paralògic-neopanteístic, del "sempre-esperit, és el mai-matèria, i viceversa”.
DIVISES D’ACTIVISTA : 
“La persona en si, és santa e inviolable, més santa que la terra” (Enmanuel Levinas)
“Bé y veritat : arquetip del esperit” (Hermes). “M’adapti a les situacions, a través d’apropiar-me-les” (Dransat)
“Si vull tenir la felicitat, a ella renuncií” (Wangpo) Però, a l’angoixa a ratlla mantingui.
“Desperti utopies, estimulant llenguatges de consens i discrepància amable” (Tashi)
Oh, “nooesfera, camp unificat de la ment, de la biosfera, psíquic reflex”(Verdansky)
Amb la força de les nostres actituds, serena joia d’ètica metafísica, noves humanitats conrear.

PRINCIPIS
“Deixar de desitjar, ja és un desig” (A. P. de León). “Fent-me igual a tot, comprenc el mai vist” (Hermes)

“Reeducar a la civilització humana. Canvi socio-humà en la integració cognitiva-vibratòria” (Marielalero)
“El saber dona vida” (Eclesiastes) “Aprendre a desaprendre” (Lao Tse)
“Androgínia, teogonia, teúrgia, empiri, hierograma. Athanor és l’arca mateixa” (Alveydre)
Predicar la llum-bondat és el diable autoenganyant-se. Oh, torçada alineació paraula-fet!
A més llum-bondat, més perill de foscor-maldat. Oh, Zoroaztre, integralista sigues!
L’equanimisme, del perdonar sense oblidar, del no-oposicional complementar.

És bastant més masoquista, fugir espaordit del dolor, que de fit a fit aguaitar-lo.
Elegància davant del propi patiment, compassió davant del dels altres.
Com? allotjant a allò que no té lloc. Fe felina, en ser el màgic inventor. Dit i fet…je je

Passar-se la vida, el mal evitant, però quan el tinc al sobre, celebrar-lo em cal.
Però, qui és el guapo que ho fa? no pas jo, que sóc el seu predicador...ahhhhh
Sóc el tot-res, que en equànime contradicció, es desenganxa de tot adorant.

Celebri, lo no-canviable. M’esforci, en lo canviable. Distingeixi, un cas de l’altre.
Un dia més de vida : per adorar i a Gaia ajudar… Oh, desapareguts morts que ja som!
O al menys, que el fractal de ta papallona, sanador i vibrant sigui.
Estimar a la humanitat, ja es fer molt per ella… No fos cas que l’empitjoréssim…

“La boca de la suprema explosió, no troba perpetualment, al final de sa progènie” (Silesius i jo)
Tot infern és aparent…solament, per al qui en el cel està concentrat.

INTRODUCCIÓ

“Molts dominis prohibits a la ciència, no ho són a la persona inspirada” (André Barbault)

“Oh metàfora, paraula nova de l’existència conjunta i simultània de dos coses diferents” (Paul Claudel)
“Oh ressò misteriós de les coses i sa secreta harmonia,
concepció suprema d’una alta simfonia, que uneix el món que ens rodeja al món que ens cultiva.
Oh somni de paradís perdut, quintaessencia de la forma imperfecte.
El savi es guarda d’endevinar, el poeta, que sap que crea, endevina a través de cada cosa.
I una sola li cal, símbol, per a sa arquetip revelar” (Paul Valery)
Oh, símbol, que a lo imperceptible, forma perceptible dones!
Un dharma amb hiper-receptes, però
amb els braços lligats, a una branca, suspesa en el precipici, mossegant-la…Ahhh…
ENTRADA (Audalt Carbonell del llibre : “Ens farem humans?”)
Situació de perill evolutiu, necessitat d’accelerar la construcció intel·lectual.
Oblidar les formules de creixement il·limitat o sostenible. Decréixer.
Progressar conscientment en el marc d’una evolució responsable.
Treballar immediatament a favor de la refundació social de l’espècie.
La planetització incrementa exponencialment la consciència.
Establir noves síntesis per un pensament més crític i més contingent.
Té sentit l’extinció conscient?
La construcció d’una cosmovisió que ens condueixi a la transhumanitat.
La integració no es homogeneïtzació, un únic pensament, no és pensament únic.
La individualitat col·lectiva és l’antítesi de l’individualisme. “Es unidiversitat” (jo)
Les xarxes socials generen un entramat on és difícil distingir l’aportació individual.
“Si cada persona en la xarxa coneix una mitjana del voltant de 100 persones,
qualsevol missatge pot difondre’s a deu mil persones més” (Duncan Watts)
La diversitat cultural humana disminuïda pels interessos socials i econòmicsde les minories,
que viuen de manipular a les majories alienades.
“La dominació de la raó instrumental, educa per a generar valor i mercantilització.
Maquines desitjants, objectes de desig, que s’anteposen a la gènesi del propi desig” (Ander)

LA CIÈNCIA I L’ÈSSER
(Manuel Almendro)
Una ciència sotmesa al mercat, impotent al trobar-se amb una realitat tan subtil i intangible.

“La separació entre humanisme i revolució científica, la unitat de la naturalesa ha esquinçat” (Pinillos)
“Un univers sense elecció impregna al coneixement científic” (Davis)
Però “la ciència pot obrir-se a nous paradigmes” (Kuhn) “La indeterminació de la matèria”(Heisenberg)
Els “indicibles o inefables” (Gödel)  Estem a “la prehistòria de la ciència”(Priggine)
L’ordre implicat esta per descabdellar-se(Bohm)…fins a la fi dels temps…
“Oh, sapiencial supraciència, de ciència infosa i empírica en matrimoni!”(jo)
La instrumentalització i cosificació de l’altre . Reduir la realitat a matèria mecànica, avui rentable.
La filosofia materialista que ens ha inundat en el món del tenir i no del ser.
L’amplitud d’una evolució sense límits s’estavella si tot es redueix al mercat.
La ciència necessita afermar-se el seu prestigi i així…
Soluciona una part, i els efectes secundaris en problema es converteixen.
Reduccionisme materialista : un altre absolutisme . Estratègia de mercat , consum compulsiu, addicció.
“Cooperació o extinció” (Schorödinger). Aprendre de la naturalesa, no sotmetre-la.
En ella no hi ha residus, tot serveix, el que sobra és reorganitzat i res segueix patrons fixes o lineals.
El científic viu desconnectat de sa experiència personal,
tancat en una comunicació que es diàleg de màscares.
Essers humans programables, a l’hora de comprar, a l’hora de votar.
I aquest interior es reflex en el món exterior , com si una banda de Moebius fos.
“La programació religiosa donada com absoluta, es converteix en forrellat de tot possible canvi.
S’han perdut els vells camins, inservibles avui, però no la possibilitat de viure…
l’experiència mística de la realitat, que suposaria la fi de la submissió.
Prendre les regnes de l’autoconstrucció, amb fe, no-pensament i no-creença” (Marià Corbí)
Curació : Transvasament, de l'estat de consciència de l'individu, a l'estat de consciència de la humanitat.

ESPERANCES

Admet Christiana Figueres, responsable del canvi climàtic de l’ONU,

que tal com estan les coses, en la cimera de París,
no s’aconseguirà l’objectiu de limitar per a finals del segle XXI,
l’augment de la temperatura a dos graus centígrads, respecte als nivells preindustrials.
Sabent com existeix, el consens científic, de que a partir d’aquest punt,
les conseqüències del escalfament són catastròfiques
És bon auguri però, que la “comissió sobre seguretat global, justícia i governabilitat”
estigui elaborant un informe per modernitzar l’organisme intergovernamental.
O, “La carta encíclica Laudato Si, del papa Francesc sobre tenir cura de la casa comuna”.
O, la revolució iniciada per Jean-Baptiste Huynh, en l’aplicació educativa dels vídeo-jocs.
O, l’expansió de la psicologia positiva, “del problema com a oportunitat” de Martin Seligman.
O, la reconversió industrial, enunciada per l’Obama.

EDUCACIÓ TRADICIONAL VERSUS EDUCACIÓ HOLÍSTICA (xarxa)
Una visió de l’educació holística, seria, coordinar :

consciencia còsmica, planetària, ambiental i comunitària. Personalitzada :
en integració emocional, cognitiva, psico-social, estètica, espiritual i corporal.
Que en comptes, de reduccionista, fos integral.
Que en comptes, de tenir la màquina com a metàfora, tingués a la xarxa.
Un desenvolupar, no solament al pensament, sinó a la personalitat tota.
No centrant-se en la ciència, sinó en el coneixement humà.
Sense currículum predeterminat, sinó contextualitzat.
No intentant canviar la conducta, sinó la consciència.
Conjuntant, als paradigmes de la simplificació i la complexitat.
Ensenyant més, el “com” s’ha de pensar, que el “que”…

PÒRTIC
“Em sostregui a la tendència profana,

de deixar-se guiar per raons exteriors de conveniència i utilitat” (Elémire Zolla)
També, a la tendència sacra, de dogma, superstició o imposició.
“L’energia pura, dona allò en el que es creu” (Stuart Wilde)
“No atrec el que vull, sinó el que sóc” (Waine Delyer)
“Per sant que sembli, si desitjo quelcom de lo ignot, és el meu ídol” (Silesius)
En el resar-adorar, la cobdícia por l’immoderat poder, fàcil és.
El privilegi de creure’s connectat, desconnecta. Oh, connexió no-pretensiosa!
“Si persegueixo la llum, perdo sa origen. No rebutgi el dolor com si fos real (Seng Ts’an).

Renunciï, desitjant. Em desaferri, mantenint l’interès. Tot és perfecte, però tot ha de canviar.
“La pena no penetra en aquell, la vida del qual, no depèn de res” (Buda) Però depèn…
“Si vull trobar or pur, he de veure’l a través del foc” (Mumonkan)
“El karma és força materialitzada, pensaments del passat, qui no tingui el dharma…
de ser l’únic dominador, per el karma, dominat serà” (Masaharu Taniguchi)
DEDICATORIA
A aquests obscurs i primigenis temps humans dels jous exhaurits.

On l’àuria proporció : justa mesura del centre del yin-yang, es reprimeix.
Però, que de tota civilització, és pedra ingràvida, elixir d’iris extenuat.
Possible, a través d’anti-heroiques empreses sintètiques, d’allà on moren els extrems.
Oh sacre pietat, pel poc que podem estudiar! Oh, oblidats precaris tresors!

MÈTODE I CONTINGUT

El mètode o la practica és l’axioma kibalionístic :

“Repetir verbal o mentalment, manifesta, ja que interior-exterior es corresponen”
En la farga del màgic vincle, retrò-alimentats, matèria i psique estan entrellaçats.
L’ensenyança s’harmonitza amb les  lleis de la filosofia natural i sas cicles.
Mètode també, és la corda fluixa del treball-joc del dharma sincrètic.
Habilitat de triar, entre el moment per practicar el desgast del nucli,
o l’instant, per anar-se’n a la incertesa de la perifèria : centripetrifugar.

UN NUCLI
“Oh savi pla evolutiu, mesura exterior de comprensió interior. Oh auri Delta!” (A. Lavagnini)

En la coincidència dels oposats, vet aquí, una manera d’expressar l’inconcebible nucli…
Dualista-No-dualista (Dvaita-Advaita). Diferència-No-diferència (Bheda-Adbheda) de Chaitanya.
Necessito, la paralògica “distinció sense diferència”, tant, com l’hermètic distingir-unir…
I ching-cabalístic, perquè l’ultracentre-andrògin aparegui... dinàmic…
En la balança :
de Unitat i Diversitat · de Possibilitat i Assumpció · de Igualtat i Llibertat,
d’Esperit i Espai · d’Autoafirmació i Humilitat · de Volició i Medi,
de Canvi i Persistència · de Força i Flexibilitat · de Idea i Lleialtat,
de Creació i emmagatzematge · del Coagular i Dissoldre · d’Energia i Ordre,
de Separació i Combinació · d’Espontaneïtat i Reflexió · del Predir i Fluir…
Oh principis generadors i sustentadors!
On la força interna i la calma externa són recíproques.
L’ambigüitat  pare-generador o mare-sustentadora, en el context intercanviables.
Atenció, en el no-res, creativitat, en el tot. Feliç polleguera de l’atenció-invenció.
Ja que tot ho sóc, estimar-ho tot, una qüestió d’autoestima ha de ser.
“I és quan prenc les coses en la indistinció de la diferència que trobo la pau"(Silesius)
Bhakti-devota relació dual amb lo indeterminat essencial, que no és diferent de les ànimes-Advaita…
Oh trinosòfics pare-mare!

ORFEU (Petreus Lunae)
“Cor inspirat : origen de les coses” (Lao Tse)

“Oh, Orfeu, el teu daimon, és déu interior, progenitor d’exaltada apoteosi,
del xamanisme, el gnosticisme o l’hermetisme…
“Que a ordinària consciencia transcendeix : Autosuficient encarnació d’una intuïció.
Del llenguatge emanada, aureola resplendent, és aquesta emoció” (Harold Bloom).
Oh tragicòmic, apol·lini-dionisíac Orfeu meu, que plores, a l’uníson que rius.
“Que aspires, no a expressar al món, sinó a suplantar-lo” (anònim).
Que bellesa, en lo no-bell trobes. Oh, analògic-no-lògic cantor.
Oh, Orfeu-a, rei-na d’anàlisi i síntesi. D’humanitats i celestes inferns, reformador.
Ta lira : “musical principi-mesurador, a la matèria domina i crea el model” (Plotí)
De cants de sirena d’automatitzat pensament, ets sublimador.
“Oh, subjugador de “l’spleen, aquell moral avorriment que als artistes afecta.
Els teus encanteris : llenguatge de bruixaria evocativa,
dels vivents pilars del temple-natura, obscures paraules fan sorgir” (Baudelaire)
“Captador de la relació idea-imatge, de la terra, òrfica figuració ets” (Mallarmé).
En la “correlació acausal sincrònica” (Jung) de “preestablerte harmonia” (Leibniz).
“En perfecta pronunciació, que operatiu, al simbòlic coneixement fa.
A la veritable paraula, a les entranyes de la matèria fas descendir” (A.Lavagnini)
“Cim de l’èxtasi, on el verb brolla, en que ésser i paraula són ordit” (Hermann Broch)
Oh, Orfeu, príncep dels místics, cuc, abans que àngel, prefereixes ser” (A. Silesius)
Viatger del més enllà, que en el més aquí, mostres que ja està…
Saps, com “l’esperit traspassa la raó, però que contra ella, mai està” (Fausto Socino)
“Les coses et segueixen i esperen les teves ordres,
i és el teu jo vertader, qui dóna les directrius en el tracte amb el món.
En la seu de la revelació, fins en la punta d’un pèl, tots els mons et són revelats” (Buda)
“Del que s’ha dit, sobre lo no-demostrable-indestructible,
no en tens prou, tu cerques : sobre-deitat. Com la daurada espiga,
que es fonamenta, en el no fonament i es mesura, sense mesura.
Així el teu esperit és llavó, translúcida de sol, que delicada, creix com a flor” (Silesius)

Oh, els teus ulls, rius de consciència i destí. Oh, assedegades fonts!
Oh, Orfeu, que de les estrelles t’alimentes, alhora que ets el seu aliment!
Oh, Prometeu, de pacient energia, en resistència i en repulsa, impenetrable romans.
Oh, ferma voluntat i fondo sentit, que fins en la tortura,
a ta pròpia concentrada recompensa, capaç ets de divisar” (Lord Byron).
Oh, nostre Orfeu! Oh, Orfeu nostre! Mai, t’oblidéssim!

CANÇÓ UNIMULTICRÀTICA (Pedra-Lluna)
“DEL U EN TOT I TOT EN U” (Seng Ts’an o Eckhart o…)
Holocràcia és unimulticràcia. I Holó és totalitat, que part, alhora és.
En magnànima fermesa : matrioska fractalitat de semblança i reciprocitat.
On la molècula engloba àtoms, però que aquests, alhora, són sa causa.
L'u conté als molts, però aquests, en simbiosi, el constitueixen.
Diversitat-part-llibertat i unitat-tot-igualtat. Justícia, és sà, exacte, neutre punt :
Ni fragmentats, ni uniformes. En equànime lleialtat, sempre reconciliats.
Aquesta és la mai apresa, des de sempre anhelada :  unimúltica, andrògina, secreta ciència.
Oh totalitat-parcialitat : ultrafacetat etèric diamant, on en cada cara, reflectit enter està.
En la hiperfísica del còsmic-fet, allò de dalt i allò de baix, dos coses, integrades son.
La separació es resolt : a lo extern, a dins de lo intern, ficant : Del “TOT EN U”.
L’espai virtualitzat, dintre d’un punt de no-espai-no-res, primer o últim ressort de translació.
El tot, espiral bucle reproduït en la part fractal essencial : Viceversa de “l’U EN TOT”.
La part a dins al tot, però el tot a dins la part : De la lemniscata integral, aquest és l’art.
Posar-se al centre, del pendular inusitat vaivé, concòrdia hermafrodita i inaudita és!
Oh, la ubiqua omnipresència, “del tot, que en tot està”. Oh puríssim oceà de l’extensibilitat.
On res, realment és : Aparent moviment, retroalimentada aliança del buit i el no-res.
Oh, sa ultracentre.Pristi principi de la realitat natural, del bon dharma i futurista política.
Un mateix, per astronòmica immensitat, de totalitats, constituït està.Totalitats de no-res!
Tenint-ho tot i alhora res. Qualsevol cosa que succeeixi, en la no-frontera, a un li succeeix.
Aquest es l’art de viure, a l’autentica naturalesa del que es real, conforma.
Vencent-los, intentant-ho :Por i falsedat, dels de dalt. Enveja i ressentiment, dels de baix.
I en l’equilibri : estat-protector i privacitat-enriquidora,
empobrint a rics i a pobres enriquint! Classe mitja-mitja, enaltint.
A oprimits i opressors, de tot cor, la felicitat sempre lliurar. Oh, unidivers, planetari govern!

Ni en mitologia, ni monoteologia, no perdent-me, ans en monopoliteística, sorprenent-me.
Oh, Gaia estimada, que compleixes 4.570 milions d’anys. Entre tu i jo, perceps tal vegada, diferència alguna?

DOCTRINA DE LES CORRESPONDÈNCIES

“La teoria de les correspondències dels regnes anàlegs, els elements dels quals,

es corresponen un a un i que per tan, de símbols, recíprocament poden servir-se.
Sas propietats revelant i inclús, per simpatia podent, uns sobre els altres actuar” (Swedenborg).
“Coses semblants que no estan juntes, que per virtut de sa similitud s’influencien” (Plotí)
“Les relacions en la naturalesa, en la correspondència comprenem.
La nostre adaptació, possible fan”. (Eudal Carbonell)
QUELCOM DEL NUCLI TRIÀDIC
(Elémire Zolla, del llibre : “Una introducción a la alquimia”)
La mònada i la díada, mútuamentes contenent.
Oh, zoroàstric, primer i últim pare-mare, del bon pensament androgin.

“La unió en la distinció, ordre produeix” (S. F. de Sales)
Maya : engany i art del creador.
“Estimo la llum i veig el camí. Estimo l’obscuritat i contemplo les estrelles” (Anònim)
En l’aliança, entre la sàvia veritat i la força moral : Amalgamar, escindir i recompondre.
De creixement i disminució, oh antagòniques i complementàries sèries. Oh còsmics altars!
Extàtica consciència, d’arrel o cim trobar. Oh oposat i recíproc creuament.
“Tot fet està, amb pes, nombre i mesura” (Llibre saviesa XI).

Pare-Pes : impuls. Androgin-Nombre : successió. Mare-Mesura : espai.
“Punt mig entre els oposats : frontera entre enters i fraccions” (Pitagòrics)
Oh autosuficiència de fervit sol!  Oh dependència de gèlida lluna!
De manera alternada, home i dona, com serps de caduceu, un en l’altre estan.
Actiu, calent i pròdig, el sexe de l’home és. I passiu, fred i àvid, és el de la dona.
Més enllà de lo psíquic , la simbologia s’inverteix :
Fora de si, en el fred extern, custodia l’home a sa llavor.
En el secret d’una interna febre, la dona, a la seva incuba.
És per això, que en l’ intel·lectual joc entre els sexes :
Mesuradora matriu, materiant, lunar, freda teixidora, ment d’home és.
Ardent, fulminant, fecunda i generadora font d’inspiració, es la ment de la dona.
Oh acer i imant. Verb dissolt o coagulat segons aspecte o moment. Oh martell i enclusa.
Per això, la ciència pare-mare, fàcil no és…ahhh…je je je...Única ciència.


Acarant models : el d’Aldo Lavagnini :
De taurina fecunditat. Pare-idea-causa-passat-creador-immanent. Oh, brahma.
D’àguila abarcant. Fill-a-voluntat-medi-present-acte-revelat. Oh, vishnú.
De voracitat lleonina. Mare-acció-efecte-futur-finalitat-inherent. Oh, shiva.

PARE-MARE EN METAFÍSICA ARISTOTÈLICA

La matèria i la forma integren l’essència de tota corporeïtat.

En virtut de la forma, es tal entitat (or, plata)
En virtut de la matèria, es un individu (aquest or, aquesta plata)
El moviment intern en si, seria matèria-concreció-mare.
El tipus de moviment intern seria forma-genèrica-pare.

INDEPENDÈNCIA INTERIOR

(Castaneda)
Ser inaccessible és tocar frugalment al món.
Es evitar deliberadament esgotar-se a si mateix i als altres.
La humilitat del guerrer no és pidolaire. El cap davant de ningú no-inclina, ni ho permet envers ell.
Els meus semblants són mags negres. Que a sas expectatives ningú m’amarri.
Oh cara llibertat, preu no impossible de pagar.
Sigui quina sigui, un guerrer pacífic celebra sa sort. Com a repte vital, s’accepte tal com és.
Però, mentre senti que sóc lo més important, al món no puc apreciar.

LLUNARI DEL CREIXER I MINVAR
(Raymond Buckland)
En màgica llunació constructiva-destructiva : Unint l’emotivitat a simbòlica ritual intenció :
En quart creixent, allò  desitjat puc obtenir i en quart minvant, allò no-desitjat, eliminar.

ADVERTÈNCIA

Epitomantra : deconstrucció sintètica : més subjectiva que la usual si cap.

Quasi excèntrica, doncs uneix, (tal com un drac, conjunció d’animals és),
en un sol argument, quelcom, d’entrada trossejat. Joc. Argamassa : “Argomonstre”.

Epitomantra : LES POTÈNCIES TITÀNIQUES
(Aldo Lavagnini del llibre : “Maçoneria revelada”)
1. Equilibrant postura de mans 2. M’assec entre les dues columnes :
Tradició del maridatge profètic. Del fecundat passat, que a auri pervindré albira. 3. Mare de vida que dona a pit.
4. Vitalitat que anima i dirigeix 5. Pensament que domina sobre les coses 6. Que entre l’instint i l’ideal tria a…
7. L’evolució que la perpetuïtat renova 8. En causa que a l’efecte equilibra 9. Inspiració que a la ment governa.
10. Força matriu de la complementació 11. Paraula en boca de lleó 12. Llavor latent del que ha precedit.
El passat roman, el futur en el present està. Oh, magnificat i estès temps integral!
1. Mag-taure 2. Sacerdotessa-gèminis 3. Emperadriu-càncer 4. Emperador-lleó
5. Sacerdot-verge 6. Enamorats-lliure
7. Carro-escorpí 8. Justícia-sagitari
9. Hermità-capricorn 10. Roda-aquari 11. Força-peixos 12. Penjat-àries.


Epitomantra : LES 12 CASES ZODIACALS 
(Aldo Lavagnini)
“El savi regne sobre l’estrella, l’ignorant, per ella és dominat” (Tomàs d’Aquino)
1. El caràcter busca 2. el sosteniment 3. en els escrits 4. de la família originària.
5. Per amor a la recreació, 6. als menesters, 7. als associats 8. i als propis canvis orgànics.
9. Que demanen de moralitat, 10. autoritat 11. i circumstancies favorables 12. per a l’adversitat superar.

LES 7 PUNTS DE LA LLEI (Aldo Lavagnini)
1. ordre, 2. compensació, 3. causalitat, 4. ritme, 5. equilibri, 6. polaritat 7. ciclicitat.
Epitomantra resumit :
Oh el cíclic ordre de la polaritat compensadora, oh causa-efecte del rítmic equilibri.
Nota: Independentment de l'ordenació. La diferència terminològica amb el Kibalió clàssic, podria ser:
Ordre per metal·lisme, compensació per polaritat, ciclicitat per generació i equilibri per correspondència.
Epitomantra estès:
7. Tal com el bàsic moviment en l'espai és un cercle, igualment tota activitat, cíclica és.
1. Natural ordre seqüencial, alfa-omega de principi-final, que salts no fa.
6. De polaritat que mútuament es complementa 2. I que es compensa, en el "tota pena té un benefici"
4. Rítmica sincronia micromacrocòsmica 5. Que en el cor de l'equilibri es sosté.
3. I de la causalitat d'allò, que a cau d'orella, ressona en el cel.

Epitomantra : EL ZODIAC DELS 12 PANS (Aldo Lavagnini)
1. Oh sol, arrel quadrada del cercle, fugaç força que fecundes,
2. en mansa i laboriosa quietud, 3. la floració de la ment i els sentits.
4. I que assaborint madurs fruits, 5. en ardor d’insaciable voracitat, 6. l’útil collita reculls.
7. En harmònic i equitatiu equilibri,  8. davant el bel·licós instint creatiu,
9. la finalitat coordines 10. amb tenaç adaptació 11. I així, al món, amb idees renoves.
12. Amb la dualitat ment-emoció agafats de la mà… vas caminant.
1. Àries 2. Taure 3. Bessons  4. Càncer 5. Leo 6. Verge 7. Lliure
8. Escorpí 9. Sagitari 10. Capricorn 11. Aquari 12. Peixos.



Epitomantra : LES 9 ESSÈNCIES VÉDIQUES (Aldo Lavagnini)
1. Sóc l’ésser en si, la consciència i el seu principi. 2. Que discrimina i 3. s’autodetermina,
4. en volició 5. de lloc 6. i d’acció. I que 7. irradiant 8. o recollint-se, 9. gravita.

Epitomantra : IOA : IOTA, ALFA I OMEGA
(Aldo Lavagnini)
Iota : novena lletra de l’alfabet grec : Entre el Pare i el Fill, la naturalesa diferent, però similar.
I : El Principi pre-antinòmic omnipotencial del sempre igual a si mateix,
A : crea tota i qualsevol unitat en el món de la relativitat,
O : com abisme que tot s’ho empassa quan el cicle és complert.

LES 12 HORES DHÀRMIQUES atribuït a Apolini de Tiana (Aldo Lavagnini)
L’EPITOMANTRA :
1. Controlant paraules i pensaments 2. I Les virtuts entrenant 3. Desperto al poder adormit
4. Sobreposant-me a aterridores visions 5. Capto el bàlsam que regenera 6. Immòbil, percebent-lo
7. En el foc purificador, calcinat  8. Planto les astrals llavors  9. Mentre no sigui tot complert
10. A la mort de lo mortal, neixo 11. I contemplant l’hora de l’alba 12 Del dia iniciàtic, albiro l’horitzó.
(Entre virtuts i desvirtuts, l’equànime centre buscar. Exacerbar o imposar, és el propi desastre).

Epitomantre : ELS 5 ELEMENTS XINESOS (Aldo Lavagnini)
1. aigua 2. fusta 3. foc 4. terra 5. i metall.
1. La intuïtiva, sensible i comunicativa aigua,
2. crea i consolida el creixement de la fusta,
3. que en sa intel·ligent i apassionat moviment cap al foc,
4. confiada, es balanceja arrelada a la terra,
5. a la útil força del metall, desafiant.




LES 6 VIRTUTS DE LA PEDRA CÚBICA
(Aldo Lavagnini)
Amb “Percepció” d’anàlisi-síntesi, relaciono, perfecció de conjunt amb cadascuna de sas parts.

Amb “Prestesa”, decideixo-delibero, el just moment, ni en avançada ni demorada, tempestivitat.
Amb “Prudència”, adequadament al conjunt actuo, guiant l’acció, més que refrenant-la.
Amb “Paciència”, de determinació i sostinguda fermesa, venço la inèrcia, que allà on sigui preval.
Amb “Perseverança”, davant obstacles de camí, justament orientat, conreu, la virtut permanent.
Amb “Perfecció”, cristal·litzo l’ideal, que segons he sabut, he concebut. Petjada, que enrere, necessito deixar.
“En imperfecte perfecció!”(jo) “Visc bellament, fent cada cosa, a si mateixa proporcionada” (Peter Sterry)
“Krishna a Arjuna diu : Victoria-derrota, perdua-guany : prent-los com una sola cosa, no et preocupis, lluita!
No t’adhereixis, ni a inacció, ni a recompensa. Del fruit de l’esforç, desaferrat, però d’esforçar-te no deixis” (Gita)
Oh, sublim just esforç : el de l’esforç del no-esforç! Es quan espero, que no trobo i no-esperant, ho trobo tot.
Oh, el fluir, i per cua d’ull predir, en l’impertèrrit dissentir…
Oh, yang-propositiu i yin-adaptatiu, en sa equilibri tan precari!

Oh, l’imaginar amb valentia-foc, i l’estar obert als resultats-aigua, del funambolista, escàpol art!
El seu aplom : saber-se, desaparegut fantasma, i ser, dels centres irradiants, incansable servent d’elixirs licors!
Oh, res-tot, que no sent res, tot ho ets! Tot ho ets tu, que ets no-res. Oh, jo unidiversal. Únic transmigrador!

EL TAO DELS LÍDERS
(Epitomitzat fins al cap. 13. Del llibre de John Heider en sa deconstrucció del Tao te king)

Tao és principi, creació és procés. És tot el que hi ha. Principi és el “com”, procés és el “que”.
El principi pot ser conegut, però no definit. Oh desprejudiciada, oberta ment!
Contemplació : consciència del “que” ocorre, per a poder, “com” ocorre sentir.
I és perquè, principi i procés, inseparables són, que funciona.
Si faig quelcom una i altre cop, sa polaritat apareixerà : lluitar per embellir-se, tornar lleig es el que fa.
Ser excessivament amable : forma d’egoisme és. No empenyi, per si mateix, permeti el procés.
Crear climes d’èxits o fracassos, competències i enveges origina.
Aprenc en l’obertura, en que la substancia, per a l’estil , substituït no sigui.
Amb els peus al terra, faig més coses, que si molt ocupat estic. Que el propici moment, tot ho és.
El principi és una llei, i significa “com”, condueix, però no es deixa conduir, procés no és.
És la llei de tot, i tot és vibració, o polaritat, en diferents graus d’oposició.
Que pot col·laborar, o estar en conflicte, però vibratori succés, origen no és.
Oh cega llei natural, oh justícia imparcial! En oposades teories, no murmuro, ni perdo l’alè!
El mateix principi està en totes parts, una persona, més que altre no val. No hi han favorits.
Que el principi, no sigui una cosa, no significa, que no sigui res : Humilitat!
Oh estany, períssim espill, del principi-procés, de no-temor i no-desig, imatge!
“Oh el just-bon-desig, que temor no impliqui. De cadascú mesura, d’assaig i error, destilat alambí.”(jo)
“Al món, no renunciar, sino alliberar-se’n, de dhàrmic equilibri, mortal salt és” (jo)
Perquè per a tota la creació existeixen, cel i terra sempre romanen.
En lúcida imparcialitat, dirigir sense dominar i sense coerció manar.
Aprengui a veure als buits, sabent-los usar.
Sense clavar la vista mirar, amb més quietud que agudesa, escoltar. Intuir, no desxifrar.
Líder-super-estrella, sa ensenyança apaga. L’inter-mitjancer, partit no pren.
Perdo honestedat, si reputació, tracto de preservar. Ser reconegut, obstacle pot ser.
Em valoro, i que em valorin, als altres permeto, però si exagero, egocèntric em torno.
Independent em mantinc : Crítica o alabança, a l’èxit no mesura…

CANT DE LA MORT
(PREAMBUL)
Oh, esperit fugisser! Oh, somni perpetu!

Veig el cel des de l’infern i la vida des de la mort i en tot veig al tot.
“La persona corrent està subjecta als seus semblants,
mentre que el mort-vital, és a l’espai inacabable, on està subjectat” (Castaneda i jo)
“En un món on la mort és el caçador, solament hi ha temps per a decisions” (Castaneda)
Estar en l’inexistència és estar mort i des-identificat,
és després, que actuo des d’autèntic designi.
“El pa sobre la taula : l’equilibri del món.
Senti la titànica força d’un bri d’herba quan creix” (A. Bartra)
“Aprofiti el dia, no confiï en el demà” (Horaci)

CANT A MORT  (Withal Perry, del llibre : “Tresors de saviesa tradicional”)
Iniciació, segon naixement, mort profana. (René Guenon)
El que es sembra, no neix si abans no ha mort. (Corintis)
Amb carbons encesos a les mans, (Dita sufí)
enmig de lo insondable, per fulla d’espasa camino (Shavistari)
Morint abans de morir, per no haver de morir quan mori. (Angelus Silesius)
Que mentre estigui viu,  ser un mort, pregui (Bunan Zengi)
Mato al qui pateix, el jo ha de morir. (Ramana Maharshi)
No vull créixer, de manera que arribi a ser vell, després d’haver estat nou. (S. Agustí)
Abandonat com a cos mort a mans del qui el renta, o com nen en el si de sa mare ‘Abd al-Qâdir)
Travesso aquest fangós camí del món intransitable i sas vanitats. (Dhammapada)
Moro, si m’aferro a la vida, visc, si desafio a la mort (Uyesugi) 
No complagut per res, fins a no ser reduït a res (Shaquespeare)
Faig ús de les coses d’aquest món, com si no en fes ús (S.L. de Montfort)
No buscant res estable entre lo inestable (Katha Upanishat)
En la pràctica de morir sempre ocupat (Plató)
Comportant-me, tal com a l’hora de la mort desitgi trobar-me (Imitació de crist)
Sóc un viatger, un que va de camí, un entre els morts. (Muhamat)
Al més petit avís, a separar-me de la vida, sempre disposat (Honen)

Ja que considerant-me mort, tot passa a ser indiferent i romanc en pau (S. Consolata) 
Al cap tallat que roda fins a mi, el secret de l’ocult misteri, li pregunto (Divani Shansi)
Mai fallaré, si en totes mas obres, mas acaballes recordo (Aclesiastes)
Mort, fletxa que ja està volant, i ma vida tan sols dura fins que arriba a mi. (Hermes)
Imagini mentre sóc, que no sóc, sinó el que seré : o sigui res (Omar Khayyan)
Oh Kali : Dia i nit, la pira funerària et tinc encesa, i les cendres al voltant escampades (H. Bengalí)
Cremi, al fals jo que s’identifica amb  el cos. (Ioga Vashista)
El calor místic incendia el màlic, i la lluna es fon. (Hevajratantra)
Els vius vénen dels morts, i els morts vénen dels vius. (Plató)
I no hi ha real anar i venir, doncs, que és anar, sinó venir? (Shabistari)
És la ment que concep naixement i mort, i a altres cossos i mons sa migració (Ioga-Vashista)
Ma veu entra en ma ment, ma ment en ma alè,
i ma alè en el sense començament ni final. (Chandogya Upanishad)
Millor un bon nom, que olorós ungüent (Eclesiastés)
Mort alliberadora, centre i no final de la vida. (Lucano) Magatzem de tota fortuna i riquesa (Rûmî)
Si un gos infernal la tingués, voldria ser enterrat viu immediatament (A. Silesius)
Oh benvinguda espasa que a través del dharma, envers a mi t’has obert camí (Rikyú)
Oh mort, últim enemic destruït (Corintis). 
Elevant-me per sobre la mort, mato la mort que em mata,
el mossegar és la medicina de la mossegada (G. B. Nazari)
Subjectats  a cada ma, tigre i dragó, lluitant a mort, en purpúria pols d’or transformats (Chang Po-Tuan)
Fugint del fossar, agafant-me a la cua de la bèstia, em salvo de la mort per mitjà de la mort (Abú Hamsa)
Finalment, sóc un mort, que a la mort enterra (Shaquespeare)


EL CENTRIPETOFUGAR UNIMÚLTIC

O MONO-DIÀDICA DEL CÒSMIC PARE-MARE (Pere-Lluna)
La cosmogònica visualització del moviment centripetòfug : de “l’U EN TOT I TOT EN U” :

Sinònim de dir : el no-res, o no-espai, en el buit-espai-tot i el buit-espai-tot, en el no-espai, o el no-res.
Oh, l’U-no-res-no-espai-vacuïtat del enlloc-pare! Oh, el TOT-buit-espai-ubiqüitat de l’arreu-mare!
Fusionats, en la paralògica unicrònia del mai-sempre-androgin!
La mònada és un punt de no espai, símbol de l’U, i la díada, és l’espai en si, símbol del TOT.
Així : l’u en tot i viceversa, sinònim és, de : Cada mònada, està en totes les mònades i viceversa.
En la llibertat visualitzadora :
En la díada existent, amb totes les mònades, passades o futures, pot la mònada, comunicar-se.
Centrant-me en centrípet moviment:
1º, Radialment expiro EN TOT, (de les còsmiques mònades, informació recullo),
i 2º, inspirant EN U, (en cada mònada del cos, o en el vaixell insígnia,
del centre del 4ª xacra, informació concentro).
Centrant-me en el moviment centrífug : 1º, Radialment inspiro EN U
(fent-me conscient, de la informació concentrada),
i 2º, expiro EN TOT (a les mònades de la díada, la informació expandeixo).
Un moment, en el quiasme suspès hi ha,
on la vacuïtat : de l’enlloc-U i la ubiqüitat : de l’arreu-TOT,
en el mai-sempre-unicrònic-UTOT, del no-temps-tots-els-temps…es converteix…
Oh, centripetofugador! Astral clau de pany, mai obert. Per ta lumínic forat, et pugui observar!
Encara que Leibniz, afirma, el necessari i definitori, tancament de la mònada.
És a la “ressonància mòrfica”, a qui atribueixo,  sa innat desvetllament espontani :
Aquella, de Sheldrake : “evolució simultània, de poblacions biològiques, no-contigües”.
En nom, de la puresa impol·luta de l’espai, dono un pas més,
i en la visualització, activar, a la mònada pretenc.
És la mònada en si mateixa, i no pas el rastre que deixa, l’autèntica, natural frontera.
Que la causa primera del moviment, sigui, la mònada, és la gran paradoxa.
És, sa figurat interior sense interior, l’únic lloc de l’espai, del moviment, salvaguardat.
Únicament, el no-espai és immutable, que contradictòriament, perquè es mou, es percebut.
No faig més que seguir : “al dalt és a baix” de la Maragdina. O “els extrems es toquen” del Cusà.
O el Leibnizià : “monàdic inextens punt de no-espai, a l’inacabable espai, és comparable”.
Mentre, aquest constructe visionari-visualitzador de ciència infosa, per ciència empírica, invalidat no sigui…
Per sa cosmogònica, embadalida bellesa racional, en mas contemplatius sistemes, empraré…je je
Oh, còsmica essència de l’espai, i sa codi de moviment, en els punts de no-espai, incrustat!
Oh, oximorònica ciència, de la in-contradictòria contradicció, de l’UTOT unimúltic!
Del còsmic-res-tot, l’unicrònic-mai-sempre i el vacu-enlloc i l’ubico-arreu. De cosmocomunió, incitadors!
Oh, vacu enlloc-mai-pare, de just esforç desaferrat!
Oh, ubico arreu-sempre-mare, de immotivada joia adorativa!
En la inversió dual-no-dual, immanent-trascendent, d’andrògina integració simbòlica, unidual.
Fusionat en compassió, en el just mig del : “jo soc un altre tu, i tu ets un altre jo” (in lakesh)
En principi, el "mai-enlloc, és símbol de la matèria il·lusòria i fungible,
naturalment, és l'esperit, el que és, "el sempre-arreu",
però, en la panteista-ecosòfica transmutació de l'or, s'inverteixen els termes:
"sempre i a arreu, és el mai i l’enlloc, i viceversa"
Així es compleix, l'hermètic maragdí, del "així com és a dalt, és a baix, i viceversa";
Llavors, la matèria, és passió en adoració i l'esperit, serenitat en desafecció.
Així, sublimant-la, enaltida i respectada, Gaia i sa humanitat sigui. Pare-Mare, conviscuts.
La copa alçada, extasiada…

EL COS DE LLUM
(Lluna de pedra)
Oh composició primera i última de la matèria, punt de no-espai-mònada.

Que és l'únic, que en essència i praxi, a un cos constitueix.
Oh mònada, que giravoltes sobre el teu centre o en relació a un altre centre.
Radiant centrifuguitat irradies, alhora que centrípeta informació reps.
En visualitzar-te, l’habilitat està, des del teu centre, anant,
a la de tots els astres, sa central mònada, tan, com als del sempre.
Manllevant-hi allà, als seus constants, multiplicats esperits. Fent-los, al teu propi si, així venir.
I en el vaivé de centripetòfuga respiració : com a efecte reconstituent, il·luminar-te.
Oh sacra estrellalitat!  Romàntica admiració, que mai, prou serà!

DIFERÈNCIA ENTRE AMOR I CONTRACTE (Petreus-Lunae)

Veig que hi ha dos tipus de moralisme ètic, un és l'autèntic i honest, i l'altre,

el fals o usat a conveniència de l'usuari. Distingir un de l’altre, és l'art del no-autoengany.
L’equilibri, donar per un canal i rebre per un altre, és amor-providència. Implica confiança.
L’equilibri, rebre-donar pel mateix canal, és contracte social. Implica vigilància.
Donar, en la mesura que es rep, és contracte-social del dret-deure conjuntats.
Rebre, en la mesura que és dona, és amor-providència.
Del l’ourobòric cercle, són les dues possibles direccions.
Del mutu recolzar, principi, que amb al fi, unit està.
En el donar, no mirar directament el retornar, i no deprimir-se si no torna en proporció,
perquè els camins del retornament i les expectatives de valor  inescrutables són.
No em serveix, segons quin concepte, d’amor incondicional, victimista o no retribuït.
En saber canviar un donar per l’altre, del context de la necessitat ha de dependre.
Necessitat fictícia, de l’autèntica, distingir. Tant, com la gloria del donar, de la del ser reconegut.
La tendència a la dependència, no crear. Sinó, dinàmica simètrica reciprocitat, cercar.
En imperceptible, subliminal, perillós dominant donar, no sucumbir. Respecte, abans que amor.
L’ajudar, d’un filantrop o activista, és molt el que rep.
Del confondrà l’envaniment, amb el propi creixement, incòlume, em mantingui!
Oh, unidual amor de l’aliança inexhaurible. Dels centres irradiants, interconnecció!
Però, que els vertiginosos precipicis dels dos costats del tall de la navalla, siguin exaltats.
En l’insegur equilibri, entre la fusió-no-fusió, auto-pietat i alter-pietat…

Culpabilitzada mala consciencia, del sentir-se digne, en la lluita grupal del mutu retret.
Oh, l’unificar-diferenciar, els tipus de valor-bondat. Oh, inter-ética de la justa pugna!
Fàcil és predicar, pietat-veritat, difícil, practicar-la és. En punt mig, no-estigmatitzant!
“La ignorància crea la calma i el conflicte, la saviesa, ni estima, ni odia” (Seng T’san)
Oh, desaferrament, però no indiferència! Oh, interminable camí de la no-violència!

ÓRFICA CANÇÓ (Lluna de pedra)

En el laberíntic cercar la diferencia entre la positivitat superficial i la profunda,

que no em sigui, ni avorriment, ni eufòria,  la serenitat-pare i la joia-mare, equidistants.
Equilibrar, joia immotivada, que és força adorativa en si, no és llençar-se a impossibles empreses,
sinó previndré, que la frivolitat no desperti l'enveja de l’altre.
Apassionat, però de tot desidentificat. En hipercentrada, avidesa-aversió, sóc tot-res :
Plaer i poder, deixant i no deixant. L’irremeiable celebro, però no, el dels altres.
Oh, paralògic androginitzat, pare-mare- dharma. Ventura i desventura, tot al meu favor.
Sóc el mai no-lloc, però el sempre arreu. Res sóc, perquè tot ho sóc.
Oh, equànime estar mort i de la vida enamorat. Desaparegut en el res, aparegut en tot.
Si el no-reeiximent, no és una gràcia? : quin dharma tan frustrant.
En saber perdre i l’encertar en matrimoni. En tot veig al tot, que sóc jo, ja esfumat…
Oh el sempre-alerta, convertidor de matèria a immàteria. I les mil i una, formes fer-ho.
Celebri doble triunitat, de sis pètals de flor de vida i sis braços de cúbica creu.
En pare-mare-androgin, de mort-adoració-fusió i de respiració-atenció-humanitat.
De vacuïtat-ubiqüitat-unicrònia i de desafecció-agraïment-equanimitat.
A la monadalogia perpetua, missatges envií : d’ultrecente, sanació, profilaxi i sentit.
En no-culpabilitat, de no-conformista i pacífica assumpció.
Purificat, en ocults designis de fèrtil adversitat.
Pensament, no reprimint, sinó en “tot està en tot”, reimprimit.
En proporció, passió-compassió. Ni arrapat, ni desenganxat.
Assimilant l’allò ultra-indefinit, a lo aparegut o a lo temut. 
Celebrant ser l’ouròboros, que quan menja, a si mateix es menja.
En perdó no-paternalista, ni de vides, perdonador.
Força, flexibilitat i humanitat. Amant de la vida, però de religiós@ mantis, mascl@ vigilant!
Oh, persona del cos fungible, canal transmigrador.
Oh inexistent  jo, que en temptació no caigui, de premi en diferit.
Actuant per l’evolució en vida, cel, infern o metempsicosi són absurds.
En la simple i pura bellesa del fet en si, concentrat.
En consol de  llum i foscor, mútuament necessitades,
mesuri ma inconsistent impotència en la mediambiental injustícia.
No vegi cap fals altre cel, que la futura humanitat.
Sóc immortal, perquè passat i futur en l’ara estan,

i perquè ma vida emmagatzemada, ja està a l’astral.
En perpetua transhumanitat, cap altre cel, enllà.
Reconèixer, la pròpia limitació, per el propi bon desig afirmar,
no es indulgència, ni depressió, ni repressió,sinó en l’altre, deixar, de retreure i projectar.
Sóc desenganxada gasela errant, en equànime contradicció, davant l’herba, inclinat.
Panteista, que en lo visible, a lo invisible copsa. Necessita d’un, per a l’altre trobar.
En tot veig el tot-res, que sóc jo projectat, pràcticament, ja eliminat.
Sóc devot de vida, des de sempre i per sempre, unidiversal jo primordial.
Celebrant-ho tot i lo dolent, en joia transformada. Oh obscur i humil il·luminat!
Tants i tants il·lusoris inferns, i els no-il·lusoris també. Por a tenir-lo, crea el dolor.
Idealista prèdica , faquir nen prodigi, vulnerable imperfecció, trobant.
Cua d’ull mirant, sota catifa, l’ombra trobant.
Jo, el sense jo, únic-màgic inventor. Oh, indestructible temps somniador.
A l’infern de la comoditat, ànima no venuda. Peró, com no oblidar lo innascible? :
Per tal, que l’ou auràtic, del petit-gran colibrí,
dels entranyables mals esperits romangui incòlume, dia i nit, camaleònica, òrfica invenció, treballa.
“Els pensaments que encadenen, arriben de la veritat i s’enfonsen en el disgust” (Seng T’san)

MÀNTRICA. EPÍLEG
“Una cosa és estar en present i l’altre, és estar en presència o no-temps” (Victor Truviano)
“Camí cap a la bellesa : pietat unida a coneixement” (Hermes)
“Oh, filosofia, de l’aprendre a viure conforma a la naturalesa” (Epictet)
“Tot té dos mànecs, si el meu germà malament em tracta,
no ho vegi pel cantó d’injustícia, sinó, que pel canto del vincle, l’equilibri mantingui” (Epictet)
“Serenitat no insensible a l’aliè patiment” (Pàniker) “Pensar, dir i fer, harmonitzats” (Gandhi)
“Doblat i retorçat, segueixo mantenint-me a la mateixa direcció”(Gurdieff)
“Retrotrec cap al seu origen, a la ondulant  marea que flueix cap a mi” (M. Magdeburgo)
“Filosofia del lluitar contra l’embruix del propi enteniment” (Wittgenstein)

“El domini d’un mateix, de l’honestedat amb un mateix depèn” (Epictet)
“Òrgans aferrats a objectes, sotmesos, no per no-indulgència, sinó per coneixement” (Manava)
“Ment sense ment, és no confondre la realitat amb lo percebut” (Vashista)
"No demani miracles, sinó que en tot lloc i sempre els vegi " (La Madre)
“Harmonitzat a les ensenyances : a cada idea, a la naturalesa i a les passes en fals (Filaleteo)
"Contemplant-ho tot reflectit en un mar en calma" (Dogen) :
"Ma absència essencial de forma, actualitzi” (Loy).
“Sóc allò que conec, qualitat i objecte, inseparables” (Jili)
“Sóc autodominat : si percebent lo agradable o lo desagradable, no em sento afortunat o desgraciat” (Vashista)
“En l’art de la pau, perquè no lluita mai amb ningú, invencible és el vertader guerrer” (Morihei Veshiva)
“Que els meus tresors mai m’afligeixen” (Thomas Trahernes).
“No hi ha benaventurança, sinó benaventurador” (Ramakrisna).
“No tindré més que el que retorna” (Paula Jimenez)

“Transformi les exigències en preferències” (Sonia Café). “Res que obtenir, res que rebutjar” (Bashista)
“No hi ha abans ni després, sinó ara” (Eckhart). “Distingint entre el que puc controlar i el que no” (Epictet)
“Res real pot ser amenaçat, res irreal existeix” (Curs de miracles)



“Ananda, es fetillat per la bruixa Matanga, perquè sa erudició manca de valor pràctic en la vida” (Buda)
“Estimo una sola cosa i no sé el que és. I si estimo quelcom, no estimo per cert res” (Angelus Silesius)
A aquest món insondable, que s’ofrena a si mateix, aprecio. Sóc sa instant.
Salut i visió Lugnasat, 8 d’agost del 2015 
COPYLEFT : on s’agreix anomenar al Deconstructor, doncs moltes cites han estat bonzaitzades : plaboixo.blogspot.com
Aquesta entrada, consta de 10 pàgines de poemes en lletra Arial Narrow del nº 10.

 


No hay comentarios:

Publicar un comentario